dimecres, 12 desembre de 2012

Passejada per la Girona romana

Representació de Gerunda del Museu d'Història de la Ciutat, Girona


Girona es una ciutat molt antiga. Gerunda va ser fundada pels romans l'any 77 aC i es un cas peculiar dins de l'urbanisme endreçat i quadriculat que exportaven per tot arreu : Gerunda tenia una planta triangular. Això vol dir que, mirant el mapa de la Girona antiga, el que veiem es que té forma de triangle. A part, té un gran desnivell, el vèrtex més elevat del triangle era la Torre Gironella. Això ja la converteix en una excepció constructiva.La ciutat estava situada en un lloc d'importància geoestretègica : era un lloc de pas de les rutes comercials que venien de Roma travessant els Pirineus.

Tot passejant per Barri Vell podem resseguir el perímetre de l'antiga muralla i fer una visita a el que encara resta de l'antiga Gerunda romana. Podem començar per la part baixa de la ciutat. 

Planta de Gerunda




1) Al C/ Ballesteries i al carrer Pujada de Sant Feliu podem observar un pany de la muralla fundacional, feta de grans carreus. Aquest tipus de muralles s'anomenen ciclòpies, per les dimensions de les pedres. A l'església de St. Feliu hi ha els sarcòfags romans que s'hi van trobar. 

2) Al portal de sobreportes encara s'hi conserven dues torres defensives de planta quadrada (avui circulars ja que les van revestir a l'Edat Mitjana).

3) Si fem l'itinerari de la muralla, entrant-hi des del Passeig Arqueològic, arribarem al punt més elevat, la Torre Gironella. Si seguim per la muralla trobarem la porta Rufina a la Plaça de Sant Domènec. 

4) Baixant les escales de la Pujada de Sant Domènec arribarem al començament del C/ de la Força, que en època romana era la Via Augusta, "l'autopista" dels romans que connectava Narbona amb Cadis.

5) Podem acabar la passejada amb una visita al Museu d'Història que es troba a la part alta del C/ de la Força, poc abans d'arribar a la plaça de la Catedral, que, per cert, ocupa el lloc del temple de Júpiter.

Es una bona passejada que ens pot ocupar un matí o una tarda, al barri vell hi trobareu diversitat de bars, restaurants, teteries, etc per si us abelleix prendre alguna cosa. Si hi aneu amb nens, preneu-vos-ho amb calma i si hi aneu amb bebès el carro serà una incomoditat ja que el barri vell té el paviment empedrat (de diferents tipus d'empedrats) i per la criatura seria com anar pel bosc en un 4x4. Braços o motxila molt millor!

dissabte, 8 desembre de 2012

Concurs de gossos d'atura



No havia anat mai a un concurs de gossos d'atura, sempre havia vist el de Torroella i el de Castellar de n'Hug per la tele, però aquest any, aprofitant la visita a la fira de Sant Andreu de Torroella, hi he anat i ho recomano.

Es impressionant veure els gossos en acció. Es cert que als gossos els agrada treballar, no es una espècie que frueixi passant-se el dia gandulejant sobre un coixí, i veient els gossos d'atura queda clar : doneu a cada gos la feina per la que el van seleccionar (genèticament, vull dir), ensenyeu-lo a treballar i es guanyarà la ració de pinso sens dubte! Quan entrava un pastor al clos de seguida veies el gos corrent com un esperitat a buscar el ramat d'ovelles, tot esperant les ordres corresponents. I llavors començava la dansa entre ells dos i el ramat. A part, l'ambient també s'ha de comentar : mentre pastor i gos feinegen, tothom calla aguantant la respiració. No se sent ni una mosca ( i millor que no se senti o ja fan callar per megafonia ). I es que veure aquest espectacle té quelcom ancestral que fa que aguantis la respiració; veure aquest duet tan antic treballar fa respecte! 


L'ambient es familiar, tranquil, hi ha lavabos i una roulotte-bar amb taules i cadires per beure i menjar alguna cosa, una tenda amb productes campestres (navalles, sarrons de llana d'ovella, esquellots, cadenes per gossos, etc) i, quan s'acava el torneig se sorteja una ovella entre els espectadors (l'entrada valia 3€ els adults), cosa que desconec si es fa a tots els concursos, la veritat.




Tema bebès : jo em vaig endur el carro a petició paterna, però va ser un rotllo, perquè el nen va estar tota l'estona en braços de son pare o la seva àvia i jo vaig haver de traginar el cotxet amunt i avall pel camp ple de pedres. Es a dir que, si no teniu el cotxe molt lluny, podeu prescindir de carro i motxiles, canviador i la resta d'estris.

Doncs si voleu passar una estona entretinguda, tranquila, veient un ofici tradicional, ja ho sabeu, aneu ni que sigui una vegada a la vida a veure un concurs de gossos d'atura, val la pena!

dissabte, 1 desembre de 2012

Fira de Sant Andreu a Torroella de Montgrí




Avui i demà se celebra, a Torroella de Montgrí, la fira de St. Andreu. Ja van per l'edició 619 d'aquesta fira emblemàtica d'orígen medieval.  Se celebra l'últim cap de setmana de novembre (St. Andreu es el 30 de novembre), que enguany cau en 1 i 2 de desembre.



Què hi podeu trobar? De tot! Mercat artesà, botigues al carrer, exposició de maquinària agrícola, exhibició de bestiar,  la festa del cavall i dels carruatges, stands del sector agrícola al recinte firal, el concurs de gossos d'atura que se celebra demà i moltes coses més. L'única cosa que no m'ha fet el pes ha estat trobar-me també una exposició de cotxes, de turismes, al bell mig del passeig, entre les parades del mercat. Ho he trobat fora de lloc, es una fira agrícola, no la fira de l'automòvil! Però bé...


Per aparcar hem hagut de fer un parell de voltes al poble, però hem tingut sort i hem pogut deixar el cotxe a l'aparcament de terra que hi ha al costat del començament del passeig (on se situa el mercat). Soc d'un poble de costa que només pateix aglomeracions de cotxes durant tres mesos a l'any i no estem acostumats a voltar per aparcar, però no hem tardat massa a fer-ho. 

Quant a les criatures : com sempre recomano portar la motxila. Potser soc una hippie, però ho trobo molt còmode, dóna més movilitat, no has d'estar pendent del cotxet i de manegar-lo entre mig de la gent que es passeja. Per cert, els petits poden fer una volta en poni, o anar a veure els tatanos i donar-los un xic de palla per menjar, si s'escau!


Passejada en poni



Nosaltres demà hi tornarem a fer un volt. Al mercat hi ha unes quantes parades de pa artesà que, si sou "panarros" no us voldreu perdre (jo n'he comprat un de nous que t'hi llepes els dits), també embotits de la nostra terra, formatges esplèndids, cistelleria..., bé, parades de tot, i no puc oblidar-me de la parada de la meva amiga d'Energiart Empordà, una artista multifacètica que pinta, fa joies, orgonites i fins i tot caricatures acurades! 

Us recomano molt fer una visita tranquila pel casc antic de Torroella, no us podeu deixar : la Torre de les Bruixes, el Portal de Sta. Caterina, l'Església gòtica de Sant Genís..., i una visita a Can Quintana, on hi trobareu informació i el museu de la Mediterrània. 

Més endavant faré un post sobre el Castell del Montgrí, situal dalt de la muntanya, amb una història curiosa al darrera i des d'on s'obté una vista privilegiada del nostre estimat Empordà.


Us deixo l'enllaç del programa de la fira :

http://www.torroella-estartit.cat/DOCUMENTS/137_Programa_Gral_Fira_StAndreu_2012_def.pdf

I si us interessa el tema de les orgonites :
energiart.wix.com/emporda



dijous, 29 novembre de 2012

Creativa 2012

Avui ha obert les portes la fira Creativa 2012 a La Farga de l'Hospitalet. Es un saló de manualitats, arts creatives i belles arts en el que hi ha de tot. Si hi voleu anar teniu fins diumenge per fer-hi la visita.


Hi ha moltes parades de tot tipus de manualitats, tot i que predominen les de patchwork, teles i scrapbook, una tècnica amb la que no estic massa familiaritzada però que pel que he vist està arrassant. Si us agrada fer cosetes amb les mans segur que trobeu el que necessiteu, si esteu pensant en comprar-vos una màquina de cosir hi trobareu i podeu provar els últims models. 


També ofereixen molts tallers durant tot el dia, a diferents preus, i si us animeu també hi han tallers per a fer en família o per als petitons de la casa.


A comentar hi ha el tema de les bosses que "regalen" amb l'entrada : quan hi he arribat ja no n'hi havien. D'acord, era la una del migdia, però del primer dia! Amb el que val l'entrada, que son 9€ la general (hi ha tarifa reduïda per a aturats), harien de donar-li una bossa a tothom!

Quant a "infraestructura", a dins el recinte firal hi ha lavavos, però no hi ha canviadors per a bebès (ja veieu que es un tema cabdal, a casa, tot i que sovint acabem canviant el panyal a sobre un banc o una llosa si el temps acompanya), però si que en trobareu al centre comercial La Farga que hi ha al cantó. Hi ha un bar on podeu menjar, però hi ha tanta gent que no s'hi cap, a no ser que us hi planteu de bon matí i us aferreu a la taula amb urpes d'àguila. Si no hi cabeu, a fora del recinte firal hi trobareu diversos restaurants i dins del centre comercial hi ha, també, llocs on endur-se un mos a la boca.

Quan hem arribat, a la una, hi havia un volum de gent normal, es podia transitar bé pels passadissos, sense estressar-nos, però a la tarda això canvia i l'aglomeració es important. No m'ho vull imaginar durant el cap de setmana, i menys jo, que sóc anti-massa, no ho puc sofrir! Em saturen els ambients carregats de gent en els que tardes hora i mitja a recórrer 200 metres... Així que, si us passa com a mí, millor si hi podeu anar de bon matí i eviteu les hores punta. Si no, si sou uns amants de l'aglomeració, endavant a qualsevol hora! Si hi aneu amb bebès millor portar-los a la motxila o al fular/meitai o el sistema que preferiu, perquè amb la gentada el cotxet es una incomoditat. Podrien oferir un servei de guarda-cotxets, no estaria malament!

Bé, us deixo l'enllaç per si voleu veure el programa de tallers i actes :

dimarts, 27 novembre de 2012

La Fageda d'en Jordà

Avui hem anat d'excursió a la Fageda d'en Jordà!


Escales a l'inici de la ruta.

 Es un lloc màgic, ideal per a follets i fades, preciós per visitar a la tardor (i a qualsevol època de l'any), amb el terra ple de fulles seques i els faigs fent exhibició de coloraines, vestits de groc, vermell i marró!



Dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha un munt d'itineraris. Enmig de tanta varietat, feia temps que volia tornar a trepitjar la Fageda, així que ens hem decantat per la ruta Joan Maragall, que s'agafa des de Can Serra. Can Serra es un punt d'informació (amb lavavos inclosos, però a temperatura ambient : si fa fred se us hi pelarà el cul!) des d'on podeu començar diversos itineraris

Per arribar-hi heu d'agafar la carretera que va d'Olot a Santa Pau, ho trobareu fàcilment. Hi ha un pàrquing; costa 2€ les quatre hores d'estacionament (es a dir, 50 cèntims l'hora), però aquests diners s'inverteixen en la conservació del parc, així que no fa mal pagar-los. A part, aquesta excursioneta surt barata si, com nosaltres, us emporteu menjar de casa, ja sigui per fer un pícnic dins del bosc com un entrepà, ambdúes coses entren bé després de tant caminar! Si no voleu parar en ruta per menjar, a Can Serra hi ha una àrea de pícnic amb taules, per seure còmodament i endrapar a cor què vols. Per a famílies i nens hi ha l'opció de fer una visita en uns carros de tracció animal : els estiren uns cavalls molt bonics i forçuts! 

Des de Can Serra, doncs, entrem a la fageda per un camí que travessa la carretera per sota de forma segura. L'itinerari Joan Maragall es fàcil, es fa en una mitja horeta. Nosaltres hem començat amb la intenció de fer-lo, però, després d'una horeta de camí amb cotxe per arribar fins la fageda hem cregut que era millor aprofitar i fer una ruta un xic més llarga, així que hem continuat per l'itinerari que porta al volcà Santa Margarida. Amb el bebè carregat a la motxila, tot contemplant aquesta meravella de bosc crescut sobre una colada volcànica (sobre la lava que fa milers d'anys va escopir el Croscat), el temps passa volant. 


Fruïnt de l'itinerari!
Entre les fulles caigudes s'entreveu aquesta terra fosca, una terra de gran qualitat, amb un color de xocolata negra i una textura esponjosa que m'ha fet venir ganes de clavar mossegada al terra! I entre arbres i pedres volcàniques es inevitable pensar que caminem pel bell mig volcans inactius i no extingits, i em preguntava quina seria la pròxima vegada que el vulcanisme s'activaria al cor de Catalunya...
 
Bé, no m'esplaio més que acabaré fent-ne una poesia! Nosaltres hem arribat ben bé a tocar la falda del Sta. Margarida, però se'ns feia tard i hem girat cua. Aquest tram d'anada l'hem fet en una horeta, però, es clar, no hem acabat la ruta. A Can Serra hi trobareu informació sobre el temps que podeu tardar a arribar al volcà, si hi pugeu o no ja és cosa vostra! I el Sta. Margarida no es pas un volcà petitó!


FITXA RÀPIDA :
LLoc : Fageda d'en Jordà, sortint de Can Serra.
Com s'hi arriba : Carretera d'Olot a Sta Pau, Km 4.
Ruta : de Can Serra al volcà Sta Margarida.
Duració : Fins al peu del volcà una horeta.
Zona pícnic : Sí, a Can Serra.
Pàrquing : Sí, per 4 hores paguem 2€.
Apte per a : bebès (amb motxila o portabebès), nens i gossos.
Dificultat : fàcil-moderada.
Lavabos : si, a Can Serra. No hi ha canviadors per bebès.
Informació : Can Serra, dilluns es tancat.
Horaris :  el parc es obert tot el dia!
Recomanació : calçat adequat, càmera de fotos.

Planell de la ruta.


Ja porto 3 excursions, el pròxim post serà sobre una fira!

dimecres, 21 novembre de 2012

Tornem al castell de Requesens!


Què farem avui? Anar a Requesens! Feia ja més d'un any que no hi anava ( aquest castell es un dels meus "habituals" ), la previsió meteorològica era molt bona, així que, aprofitant les vacances hem dit : què coi! Ane'm-hi!

Pels que no ho conegueu, Requesens era un antic poble, a tocar de Cantallops. Actualment es un veïnat i s'hi arriba per un "camí de carros", una pista de terra sinuosa que surt de Cantallops. A Cantallops s'hi arriba per la N-II, direcció la Jonquera. Hi ha una rodona amb indicador abans d'arribar a la Jonquera.

Doncs bé, es un castell espectacular, d'aquells de pel·lícula, construït amb pedra granítica de color terrós, gran i intrincat, amb sales i habitacions, passadissos, muralles, merlets jardins, escales, canalitzacions d'aigua, petits estancs..., no s'hi ha rodat cap sèrie perquè tot i ésser a prop de la civil·lització, també es lluny. Però seria un plató inigualable. Un cop el veieu de prop la vostra imaginació us transportarà a èpoques passades, veureu cavallers entrenant al davant de la torre de l'homenatge, soldats vigilant les muralles i dames brodant al seus jardins. Si més no es el que em passa a mi quan m'acosto a les seves muralles.

Aquesta ruta es molt versàtil perquè al voltant del castell hi ha diversos itineraris per recórrer, tots ben senyalats. Hi ha un forn de totxos i teules, un pou de glaç, dòlmens, masos, ermita, una cantina, vaques pastant (i bous enormes)..., hi ha de tot! Ara bé, si teniu intenció de visitar l'interior del castell mireu que no us passi com a nosaltres : no hi hem pogut entrar! Entre setmana és tancat i per accedir-hi s'ha d'anar a buscar la clau a la cantina. El cap de setmana el trobareu obert. 

Quan hem vist que no podiem entrar, amb bebè i gos ( i tot l'esforç que hem fet per arribar-hi, esquivant vaques que pastaven al bell mig de la pista de terra i tot! ), quasi ens dóna un patatús. A sobre, sentíem veus i no eren psicofonies espectrals : hi havia gent passejant-se i recorrent el castell..., devíen haver passat per la cantina, però, tot i cridar i xiular, o no ens han sentit, o ho han fet veure... Prefereixo creure que es tracta de la primera opció. Hem esperat una estona però al final hem desistit d'entrar i hem continuat l'excursió per la ruta que porta a l'embassament i al forn de totxos i teules.


Els boscos que envolten el castell son una barrija-barreja : hi ha alzines sureres, pins, castanyers, faigs... Hi ha diverses rieres ( i el riu Anyet ) d'aigua fresca que amb el seu so es converteixen en un bon acompanyant, sobretot a l'estiu. El castell es troba dins el Parc Natural de l'Albera, una altra joia del nostre territori.


Es tracta d'una bona passejada, una excursió de mig dia si viviu a prop o d'un dia sencer si veniu de lluny. Els gossos també s'ho passen molt bé, poden remullar-se el morro i les potes a l'aigua fresca i, si són uns temeraris inconscients ( com el meu company jack russell de la foto ), encarar-se amb les vaques mig assilvestrades que okupen els pendents del camí d'accés al castell.

Prometo una nova entrada amb fotos de l'interior quan hi torni!

FITXA RÀPIDA :

LLoc : Castell de Requesens.
Com s'hi arriba : N-II direcció nord, trencant a mà dreta indicat abans d'arribar a la Jonquera.
Ruta : des del riuet fins al castell, tornant per l'embassament i el forn de totxos (tot indicat).
Duració : Visitant el castell, unes 3 horetes.
Zona pícnic : No específicament. Mengeu on volgueu!
Pàrquing : no, el cotxe es deixa al marge del camí.
Apte per a : bebès (amb motxila o portabebès), nens i gossos.
Dificultat : fàcil tot i haver-hi pendents pronunciades.
Lavabos : no. A la cantina, si.
Informació : Quan accediu al castell podeu agafar un díptic amb el mapa i la història del castell.
Horaris : Dissabte i diumenge d'11h a 17h. Entre setmana, demanar la clau a la Cantina.
Recomanació : calçat adequat, unes bones botes. Prismàtics, hi ha bona vista des del castell. Càmera de fotos.


Per a qui senti curiositat per la història del castell, us deixo l'enllaç a viquipèdia : http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Requesens

dilluns, 19 novembre de 2012

Mig dia als Aiguamolls de l'Empordà

El primer post el dedico a un Parc Natural que m'estimo i aprecio molt, els Aiguamolls de l'Empordà. Els tinc a la vora de casa i sempre es un plaer fer-hi una excursió un parell de vegades l'any. 

                                  Cavalls pastant, vista des de l'observatori de les Sitges

                      
Si us agrada el senderisme, hi trobareu diversos itineraris a peu pla; l'entorn es immillorable, sobretot a les temporades de primavera i tardor, en què hi sol haver més aigua, les llacunes i estancs son plens, i els ocells que migren hi fan una parada per agafar forces i continuar els seus viatges. 

La ruta de la que us parlo avui es la que va del Cortalet al mas del Matà. Comença, com totes, al centre d'informació del Cortalet, on podeu veure una petita exposició descriptiva sobre els aiguamolls i informar-vos, demanar un mapa d'itineraris i llistes il·lustrades dels animals que s'hi poden observar. Hi ha casetes de guaita repartides pels itineraris, des d'on podreu observar els animals sense ser vistos ni molestar la fauna. Als senders també hi trobareu bancs pes seure, i tant al Cortalet com al Mas del Matà hi ha lavavos (no hi ha canviadors per a bebès, però). Si teniu previst esmorzar, dinar o berenar en ruta, al començament, prop del clos on les cigonyes fan els nius, hi ha una àrea de picnic amb taules. També n'hi ha a la zona del pàrquing.


Ja en ruta podreu veure, si teniu sort, daines, i segur que veureu tortugues, cavalls, i vaques marines, que tenen aquest nom perquè antigament (no fa tants anys, però) les feien servir als pobles de pescadors per treure les barques de l'aigua. A part, hi ha tot un món d'insectes i de vegetació molt respectable per a observar. Un cop arribeu al Mas de Matà podreu pujar a l'observatori de les Sitges i fer un cop d'ull privilegiat al parc. Des d'allà podeu girar cua i tornar o continuar per l'itinerari següent fins a la platja, això ja es cosa vostra ( a l'estiu si que es recomanable arribar-hi i fer-hi un bon bany! ). Fent observacions a les guaites i anant xino-xano ja tardareu una horeta llarga per arribar al Mas de Matà.


Nosaltres sempre ens enduem els gossos. Hi tenen permesa l'entrada sempre que vagin amb corretja. La veritat es que sempre s'ho passen molt bé i arriben rebentats a casa, però no més que nosaltres!

                                                  Ella ens portava els entrepans!


Si teniu un bebè la millor opció es portar una motxila o un fular porta-bebès per a la seva i la vostra comoditat ( no pretendreu traginar un cotxet amb rodes per una pista de terra de quasi tres quilòmetres! ). I si teniu nens més grans, una bona activitat per a ells es que portin una lupa per a investigar, com a bons detectius, els petits animalons que viuen a terra, a l'aigua i entre les fulles, que n'hi ha un munt!

Aquest itinerari es pot fer en mig dia, podeu fer-lo en un matí o una tarda tranquil·lament. Des d'aquí dir-vos que es demana silenci, per no destorbar ni espantar els animals, que al cap i a la fi això es casa seva, i que ajudem a mantenir els itineraris i l'entorn tal i com està : no embrutar ni fer malbé la vegetació. Són coses que ja em suposo que no cal que us digui, però mai està de més recordar!

Per a mi, el millor de tot es que als Aiguamolls la fauna es salvatge i corre lliure pel parc, no m'agrada la fauna estabulada com la del zoo. No té preu poder-la observar al seu entorn natural, veient el seu comportament real i sense patir les conseqüències d'una gàbia. I com a últim apunt : als Aiguamolls hi ha un centre de recuperació d'espècies; si mai trobeu un animal salvatge i no sabeu què heu de fer, el podeu portar allà. Ells se n'encarregaràn. Ho sé perquè nosaltres hi vam portar un bebè de rat-penat que vam trobar a casa!

Us agradarà segur!



FITXA RÀPIDA :

LLoc : Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Com s'hi arriba : AP7 sortida 5; Carretera de l'Escala a Castelló d'Empúries. Hi ha indicadors. O sortida 4, carretera de Figueres a Roses, trencant direcció a l'Escala.
Ruta : Del Cortalet al mas del Matà, 2'5 km.
Duració : dues o tres hores, depenent del ritme i les parades.
Zona pícnic : si.
Pàrquing : si, gratuït.
Apte per a : bebès (amb motxila o portabebès), nens i gossos (lligats).
Dificultat : fàcil, a peu pla.
Lavabos : si.
Informació : centre d'informació El Cortalet, tenen mapes i llistes d'animals i vegetals per veure.
Horaris : el parc en si està sempre obert, el centre d'informació obre de 9:30 a 15:30 de dilluns a divendres de l'1 d'octubre al 30 de març.
Recomanació : no us oblideu els monocles/binocles a casa. I si sou amants de l'ornitologia o feu estudis de camp, la llibreta d'apunts! Anar-hi a la primavera o la tardor. Si porteu gossos, bossetes per recollir excrements : siguem nets! 


Per cert, us deixo el link a la web dels Aiguamolls, hi trobareu molta informació! 

www.gencat.cat/parcs/aiguamolls_emporda/